En La distància correcta, Mabel Palacín presenta dos treballs en vídeo: el qual dóna nom a l'exposició, coproduit pel centri d’ Art Santa Mònica de Barcelona i el MUA, i Sud l’autoroute. Ambdós treballs busquen descondicionar la relació de l'espectador amb la imatge, situant-lo en una posició distinta de la qual habitualment adopten al relacionar-se amb les imatges.
La distància correcta és un vídeo per a ser vist en dues pantalles lleugerament separades. El vídeo conta la història d'un personatge que arriba a un garatge on construirà un mecanisme explosiu. En la pantalla dreta es narra la mateixa acció en flash-back. El que veiem són una sèrie de trobades i desencontres del personatge amb les imatges d'altres personatges, alhora que una sèrie de coincidències i diferències entre les pantalles acaben per construir un engranatge entre els fets i el record.
Sud l’ autoroute presa com referencia les road movies. Situa als personatges i l'espectador en una situació de trànsit entre una escena i una altra. Conserva també una organització per episodis; cada vegada que el cotxe inicia un recorregut s'inicia un episodi. Les imatges que apareixen en pantalla formen escenes d'ombres chinescas, una forma de construcció de la imatge més propera al món dels contes, dels somnis i de la infància. En elles apareixen, estirilitzats, els personatges protagonistes: un home, dos nens i la casa, per a relatar com l'univers domèstic es revela fent-se inhòspit als personatges que ho habiten i la lluita que es desencadena per a adaptar-se.
