En Caixa de ressonància, Patricia Gómez conjuga distintes visions de la realitat emocional. "Besos" inclou les sèries Besa'm molt, un políptico de vint olis en què es poden contemplar rostres besant un cristal; Besos envasaments, on fotografies semblants a les de la sèrie anterior s'envasen al buit i s'exposen per a ser venudes en un supermercat, i Càlids besos, una sèrie de caixes de llum que superposen imatges de persones en la mateixa actitud.
La segona part de la mostra, "Somnis", conté les sèries Atrapa-sons, on coixins pintats a l'oli plasmen les cares de distints dorments reposant sobre un llit, i Caixa de ressonància, que dóna títol a l'exposició i en la que es poden vore cinc caixes retroiluminades amb el mateix nu de dona, que intenta transmetre la idea dels pensaments obsessius que s'originen en el cervell, com si este fóra una caixa de ressonància. Així mateix, al·ludix a l'origen de la vida, que es remunta al fetus dins de l'úter matern. Finalment, la tercera part de la mostra, "Pell", inclou obres realitzades en tècnica mixta, deu pintures de rostres de dona sense identitat que simbolitzen distints estats anímics per mitjà de la textura de la tela: El rostre embolicat, El rostre il·luminat, El rostre esguitat, etc.
