L'exposició de fotografia arquitectònica Imatges de la Ciutat. La mostra ha sigut possible gràcies a la donació realitzada pel senyor Rafael Tous i Giner, un dels col·leccionistes privats més important d'Espanya. Col·leccionista de l'Any en la passada edició d'ARC 2002, que ha donat al MUA les 280 fotografies que componen l'exposició.
La mostra que es presenta en el MUA naix d'una selecció de l'any 1978 amb motiu d'una exposició programada per la Universitat de les Arts de Berlín: Planificació de política urbana a Barcelona: 1859-1978. Des de llavors, les fotografies no han tornat a exhibir-se, i és intenció del MUA recuperar-les a causa del seu rellevant valor documental i artístic. La majoria de les fotografies són de Francesc Cátala-Roca (Valls, 1922-Barcelona, 1998), un dels principals representants de l'avantguarda fotogràfica catalana. Com a professional independent va treballar de reporter gràfic en revistes com a Destí i Revista. Interessat també en el cine, en 1952 va fer el documental Pedres Vives sobre la Sagrada Família, que va ser guardonat eixe mateix any amb el primer premi del Festival d'Ancona (Itàlia). La seua participació en publicacions de temàtica documental també va començar amb el conegut edifici de Gaudí: és el cas de La Sagrada Família (Barcelona, 1952). Posteriorment va publicar Gaudí dissenyador i Gaudí. Català-Roca va rebre diversos premis i distincions al llarg de la seua carrera professional. En 1988, la seua ciutat natal va celebrar l'exposició Gaudí (Institut d'Estudis Vallencs, Valls), on les seues imatges van reflectir un personal mode de vore l'obra de l'arquitecte.
En la mostra es poden contemplar imatges de residencials unifamiliars com la Casa Güell, Casa Jiménez de Parga, Casa Ballvé, Casa Viridiana, Belvedere Georgina, Casa de Pep Bonet, etc. També residencials col·lectius com la Casa Batlló, la Casa Milà, Walden 7, Els Cotxeres, Casa del Pati, etc. Així mateix, s'han plasmat edificacions institucionals com el Palau de la Música Catalana i el Museu de Zoologia; religiosos com la Sagrada Família, la Cripta de la Colònia Güell, l'església Sagrat Cor; sanitaris com els hospitals de Santa Cruz i Sant Pau; educatius com el Col·legi Sant Jordi, la Seu de l'Institut Francés; industrials com les fàbriques Casaramona, Got Trias, Dallant, Séller Güell, etc.; públics com el Mercat Central, Estació de Ferrocarril del Nord, Parc Güell, i d'oficines com a Banca Catalana i Mont de Pietat, entre altres.
L'exposició es va plantejar en 1978 com una mostra de les imatges de la cultura catalana a Europa a través de singularitat arquitectònica de la ciutat més representativa de Catalunya, Barcelona. El nacionalisme català, molt actiu culturalment, va fer ús de la imatge fotogràfica per a la propaganda política en un moment clau de la Transició espanyola.
