La proposta expositiva sorgeix d’una interpretació sui generis de la famosa frase del filòsof espanyol «Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me salvo yo», amb la qual exposava la teoria que no es pot concebre el ‘jo’ sense la circumstància en què es troba immers –el seu entorn físic, històric, cultural i social–. És necessari «salvar» aquesta circumstància, explicar-la, nomenar-la, assenyalar-la, per a deslliurar-la de l’absurditat. Des d’aquest punt de vista Sandra March interpreta el cos com un binomi BIOLOGIA - BIOGRAFIA i construeix el seu discurs al voltant dels conceptes de cos i circumstància, que com a eixos temàtics vertebren l’espai expositiu en cinc àmbits. En primer lloc, hi ha un qüestionament del cos físic a partir d’obres que el problematitzen; en un segon espai es tracta l’autoimatge i l’acceptació i es posa sobre la taula com veiem, jutgem, volem o odiem el nostre cos, i com la nostra imatge pròpia es veu influïda per l’educació, la història i la cultura; el tercer bloc està dedicat al dolor, una experiència intrínseca al cos humà difícil d’entendre i conceptualitzar; el quart espai està dedicat a les cicatrius, marques que ens individualitzen i que conten la història del nostre cos, que determinen l’autoimatge i que poden condicionar la nostra relació amb els altres i l’entorn; en l’últim espai trobem la presència de les màscares enteses com aquella sèrie de personatges interns que creem per a adaptar-nos-hi segons les nostres emocions, pensaments, accions, les circumstàncies que vivim i amb qui ens relacionem.
