“Pense que una obra d’art hauria de deixar perplex l’espectador,
fer-lo meditar sobre el sentit de la vida”
Antoni Tàpies
La exposició de Moisés Gil és el resultat d'anys d'investigació al voltant de l'ésser humà i el seu desenvolupament en el món contemporani en els diferents contextos de crisis (socials, humanitàries, econòmiques o d'identitat), la qual cosa fa plantejar una reflexió activa que repense el temps present i el fet de conviure amb aquestes condicions, i que faça aportar el personal petit gra d'arena per a erradicar situacions socials nocives.
Moisés Gil situa les seues representacions d'individus en diferents estructures escultòriques per a assenyalar millor el lloc de l'home en el món, un home nu, amb els músculs en tensió, absort en el seu pensament, que analitza l’entorn i intenta decidir la seua vida. Els seus personatges són una representació conceptual de l'home solitari que camina amb els braços caiguts i sense rumb conegut, és la imatge senzilla de l'home ordinari i de la seua enorme humanitat, que manté l'equilibri, que camina com a única força vital raonable i que s'obri davant els fatigosos problemes i les vicissituds de la vida.
El concepte total d'home, de món, de naturalesa, de solidaritat, de complexa societat, de necessària rebel·lia, d'honest compromís, de l'ésser i del no-res, de la plena vida quotidiana o d'utòpics projectes vitals són els conceptes metafísics que presenten les escultures de Moisés Gil, amb explicacions, diàlegs i ontologies d'un món que no cessa d'envoltar-nos i amb el qual ens veiem obligats a interactuar al llarg de la nostra vida.
L'obra de Moisés Gil pot ser qualificada de filosoficoconceptual perquè convida a la reflexió i a l'acció de l'individu en constant lluita existencial. No hi ha separació possible entre art i filosofia, la creació és una forma de rebel·lia humana contra l’absurditat d'un món ple de contradiccions, mancat de sentit i de coherència.
Jesús Giner i Pellicer
Extracte del text Escultura filosófica, socializada, activista e íntima
