// 01.10.2021 - 09.01.2022 / Sala CUB

VINTICINCVACANCES A OVIDI MONTLLOR

PEPE AZORÍN, NEUS BOU, JOAN CASTEJÓN, MERCÈ DÍAZ, FUENCISLA FRANCÉS, LLUÏSA FUSTER-VERCHER, ARTUR HERAS, CARME JORQUES, XAVIER LORENZO, AURELIA MASANET, SENTO MASIÀ, EDUARDO MIER, ANTONI MIRÓ, MARIADOLORS MULÀ, PERCEVAL GRAELLS, LLUÏSA PÉREZ, BEA RICO, ROC, PAU SELLÉS ALÒS, SILVIA SEMPERE, JOSEP SOU, RAMÓN URBÁN, AURORA VALERO, SILVIA VIANA, GRUP MATÈRIC.


A OVIDI MONTLLOR “VINTICINCVACANCES”
(...Haurem de dir el teu nom, tantes voltes i tant fort com cal...OVIDI!)

Vint-i-cinc compromesos artistes i amics que l’estimen, el fan present amb obres inspirades amb el nostre Ovidi, en aquesta terra sembrada d’Art, que és la seva i la nostra Alcoi, que opta decididament per la Cultura.

I es que, la relació entre cultura i prosperitat econòmica, fa molt temps que ha deixat
de ser una hipòtesi; tots els estudis elaborats, coincideixen en que, la cultura genera riqueza i ciutats més pròsperes, això sense contar els beneficis “en salut mental... (ho ratifiquen des de La UNESCO, la Universitat de Cambridge, a la Direcció General de Patrimoni.) Cada euro invertit en CULTURA, es multiplica amb un retorn important i aixó és molt seriós... i fa falta prendre-s’ho com cal, resulta indispensable la necessitat de culturitzar altres sectors com l’economia, gestió urbana, educació, sanitat… “En particular la cultura s’ha de dirigir, també, al sector econòmic i fer-li entendre que és una inversió, no una despesa”. I es molt més, és “proveïdora de felicitat, benestar, dignitat, factors d’igualtat social”. Cal dons, una reestructuració i millora dels fons, dels discursos expositius i de les polítiques culturals, sabem que els avanços i millores, ho fan possible persones amb consciència, equips amb idees i valentia per a per a posar-les en pràctica.

El MUA de la Universitat d’Alacant es de nou, un centre d’Art, on la cultura es un factor de creixement, amb criteri i basada amb aquests indispensables equips amb idees i valia que fan avançar i consolidar la necessària estructuració i millora dels fons, els discursos expositius i de les polítiques culturals i ho fan amb els artistes, escriptors, poetes, músics i això, és fonamental.

Però avui, per Ovidi, fem festa, ens reunim, parlem d’Art, d’ideals impossibles o no, i amb eixa actitud, que era la seva, llegirem poemes, pintarem, cantarem, “i serem aquí, tossudament alçats” des de l’Art, per gaudir, contra les injustícies i perquè volem.

És aquest, un obligat i merescut Homenatge a Ovidi i ho és en present, “és una forma
d’afrontar la vida i encarar el futur”. Perquè estimem la seva actitud davant la vida, davant la injustícia i l’opressió, compartim el seu sentiment “de ser poble, de classe”, la seva i la nostra, irrenunciable “samarreta vermella”.

Ovidi va estar sempre compromès amb la gent treballadora, amb la que “es guanyava el
pa amb la faena”, alhora que defensava aferrissadament la cultura del País Valencià, la llibertat i la justícia. I ho feia a traves de la paraula.

En el mateix sentit es manifestava la nostra estimada Isabel Clara Simó, de Vacances malauradament també amb el seu amic: “OVIDI és la veu crítica i autocrítica de la cançó.És la veu políticament incorrecta de la classe obrera. Una fera ferotge que ens recordava les incoherències del sistema .., la tendresa. La justícia social. La metàfora esqueixada. La veu ronca i profunda. El pragmatisme innocent.” Tot això que era, i és, Ovidi Montllor.

En les obres exposades veiem la inspiració no només dels seus poemes, també dels seus
poetes que son els nostres, Vicent Andrés Estellés, Joan Valls, Martí i Pol, Salvat Papasseit, Salvador Espriu, Joan Brossa, Pere Quart, Josep Maria de Sagarra Blai Bonet ... i podrem apreciar el diàleg entre la plàstica, la paraula i el sentiment; la influencia de la seva actitud combativa, inconformista, però sobretot, la certesa que el seu llegat profund, impregna el nostre Art i és a través de l’Art on la tendresa, la sensibilitat es converteixen en una arma de construcció i reflexió.

Som vint i-cinc els artistes: en equilibri 12 homes, 12 dones i un grup, emergents -o de
llarga trajectòria, d’estils distints, però tots vinculats de diverses maneres amb Alcoi i Ovidi. Vint-i-cinc és sols simbòlic, en consonància amb els VINT-i- CINC ANYS DE VACANCES, Pepe Azorín, Neus Bou, Joan Castejón, Mercè Díaz, Fuencisla Francés, Lluïsa Fuster, Artur Heras, Carme Jorques, Xavier Lorenzo, Aurèlia Masanet, Sento Masià (També de vacances), Eduardo Mier, Antoni Miró, Mariadolors Mulà, Perceval Graells, Lluïsa Pérez, Bea Rico, Roc Candela, Pau Sellés Alòs, Silvia Sempere, Josep Sou, Ramón Urbán, Aurora Valero, Silvia Viana i el Grup Matèric, format per: Enric Piera, Xavi Vaquer i Ximo Canet, però, podríem ser centenars i magnífics.

Agraïm explícitament la inestimable col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi, la
Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, la Generalitat Valenciana i especialment al Museu de la Universitat d’Alacant.

Antoni Miró & Carme Jorques

Tornar