Arcadi Blasco (Mutxamel, 1928 - Madrid, 2013) és un dels més reconeguts artistes alacantins del segle XX, distingit amb el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana l’any 2005 i el Premi Nacional de Ceràmica el 2010.
Es va formar en la modalitat de pintura a les escoles de belles arts de Sant Ferran (Madrid) i Sant Carles (València) durant els anys 40 i 50. No obstant això, la pràctica artística el va fer endinsar-se en altres àmbits com l’escultura, la vidriera i, sobretot, la ceràmica.
Les peces presents en aquest espai les va realitzar entre 1980 i 2001, dues dècades en les quals s’aprecia la maduresa artística de l’autor i en les quals tracta temes com els prejudicis i les mentides avalades pel poder, la por inexplicable i ancestral o la fugida del temps. La ideologia d’Arcadi Blasco es filtra eficaçment en la seua producció, que obté un resultat personal, a vegades polític, i sempre impactant. Aquestes característiques són fàcilment recognoscibles en les seues Arquitectures per a defensar-se de la por, on la ironia i el desencantament polític es materialitzen a través de la ceràmica.
Especialment destacables són les Rodes de molí. Una sèrie inspirada el refrany ‘combregar amb rodes de molí’ que reflexiona sobre les imposicions difícilment digeribles.
Les anomenades Noves arquitectures són escultures ceràmiques monumentals, disseminades per tota la geografia espanyola, que adquireixen forma de torres, arquitectures defensives o arcs de derrota. Aquestes obres estan representades en aquest espai a través de maquetes, atesa la colossal grandària de les peces definitives situades en espais públics.
A través de les seues obres, Arcadi Blasco pretén protegir-nos de la por en una incessant cerca de la raó i la llibertat. En paraules del mateix artista, “submergit en inquietant bellesa, pot l’home sentir-se immune als atacs exteriors”.