És un goig acollir en el Museu de la Universitat d’Alacant l’exposició «On es naix, on es mor» de l’artista alacantina Elena Aguilera. El vincle d’Elena amb la institució universitària ve de lluny; dos anys abans de la inauguració del museu es va sumar a la llista d’artistes que generosament va donar peces per a formar la futura col·lecció del MUA.
Aquesta exposició que ara presentem és una fita més en la fructífera relació entre la UA i Elena Aguilera. Una mostra comissariada pel professor de Sociologia de la Cultura i de les Arts d’aquesta casa, Juan Antonio Roche Cárcel, i que acompanya aquest magnífic catàleg, en el qual han participat amb els seus textos Irene Ballester i Laura Cornejo, doctores en Història de l’Art, així com Juan Antonio Roche i la mateixa Elena Aguilera.
A causa de les característiques de les pintures exposades, amb llenços de gran format, es va decidir que la presentació del catàleg es faria dies després de la inauguració, amb la finalitat que el muntatge a la Sala Sempere quedarà documentat. Tenint en compte el resultat, la decisió ha sigut tot un encert, ja que en sala és on s’aprecien les obres d’Elena Aguilera en tota la seua esplendor.
El títol de l’exposició, «On es naix, on es mor», fa referència al trànsit de l’existència, que en el cas d’Elena Aguilera és un compromís vital amb l’art. És una manera de mirar, de pensar, de buscar i trobar-se, un acte de sinceritat i autoconeixement que la porta a utilitzar la línia i el color (indissolubles) com a expressió de les seues sensacions, sentiments i idees, com a cal·ligrafies del fet de viure.
L’on del títol també ens evoca el lloc en què sorgeix la màgia de la creació, que en el cas d’Aguilera és indiscutiblement el seu estudi. Bona part del temps hi que passa és temps per a la meditació, la relaxació, la concentració i la calma; perquè, quan crea, molts dels moments són de no acció, de serenitat, de contemplació i de reflexió.
L’exposició que ens ocupa es compon d’una vintena de pintures i un vídeo realitzats entre 2019 i 2021, estructurats a través de quatre eixos temàtics: la muntanya, el niu, el riu i l’arbre. Aquests quatre elements es converteixen en símbols de l’existència humana en general, però també de la vivència subjectiva de l’artista.
En definitiva, es tracta d’unes obres que transiten entre l’abstracció i la figuració, entre la representació paisatgística i la pulsió emocional. Una invitació a penetrar en l’ànima d’Elena Aguilera, una immersió en el seu món íntim, suggeridor, melancòlic i silenciós.
