Ocorre amb la literatura una cosa semblant a un vers enlluernador de Pablo Neruda, «toda la historia pasó de mano en mano». Així va ser com Enrique Cerdán Tato, passejant i viatger singular, va cultivar un historial de publicacions –que bé poden explicar-se per desenes– entre el conte i la novel·la, el periodisme i l’assaig, la nostra explotació i les seues vores inventariades. Just ara que es fan noranta anys del seu naixement sembla sobrevolar un fantasma cruel, ja que el mateix que va recórrer Europa roman ocult en l’escriptura, i amenaça mitjançant el seu historiogràfic hisop amb la desatenció i l’estereotip de l’estigma provincià. Aquesta exposició titulada «Enrique Cerdán Tato, memòria del compromís» pretén reunir un panorama general de l’escriptor (i periodista, i cronista, i militant, i amic… i tantes altres coses) gràcies al seu fons documental, cedit generosament per la família a l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant. Potser un esforç encara insuficient, però potser tan necessari com inaugural, a l’hora de reivindicar el nostre il·lustre Premi de les Lletres Valencianes. Perquè el seu exemple, dèiem més amunt, moneda gastada pel seu préstec, no caiga en l’oblit d’allò que algú (de ben segur malhumorat) va considerar anomenar vida.
Manuel Valero Gómez