AUTÒPSIA. Projecte fotogràfic que tracta sobre la mort. Documenta de manera sistemàtica acci-dents de trànsit mortals ocorreguts en carreteres espanyoles 24 hores després del succés. El plante-jament consisteix, primer, a reproduir fotogràfica-ment el paisatge on ha tingut lloc l’accident. Una vegada allí, s’arrepleguen mostres, restes aban-donades, fragments d’objectes del sinistre per a, en una segona fase, fotografiar-los en estudi i així dotar-los d’entitat pròpia. La dimensió emotiva del succés es plasma a través d’una tercera fase en la qual es registren fotografies microscòpiques de restes de l’accident, perquè així arriba a l’ele-ment essencial, a la cèl·lula, a la forma de vida més bàsica, al lloc on va començar tot, a l’inici de la vida. I el cercle es tanca. Els objectes ni es creen ni es destrueixen, es transformen. Primer tenen un significat per al propietari, el que siga, quan el propietari mor es converteixen en fem. Pablo Chacón els transforma en una altra cosa quan els fotografia: en una reflexió sobre les coses efímeres.
COL·LAPSE. Projecte fotogràfic que reflexiona sobre la mort a través d’objectes reals usats per persones per a suïcidar-se. A Espanya, el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort violen-ta o mort no natural. Cada any intenten posar fi a sa vida 90.000 persones. Cada dia ho aconse-gueixen nou. Com que és un tema tabú, aquestes xifres dormen en uns llimbs. No obstant això, cada vegada més experts proposen tractar-lo sense embuts per a reduir el nombre de morts, al contrari del que diu la teoria clàssica: parlar del tema pot instigar a cometre més suïcidis. La repetició d’aquests símbols té un gran poder de suggeriment i és capaç de transmetre emocions molt contradictòries. Com una síntesi visual que exprimeix el poder evocador dels objectes, aquest inventari de la desesperació busca reflectir la cara més amarga de la condició humana.
Pablo Chacón
València, 1976. Tracta la realitat com a fotògraf des d’una òptica social i registral. Realitza els seus projectes amb curiositat forense i amb l’afany de comprendre, més enllà del document, el poder metafòric i representatiu d’una imatge. En les seues sèries fotogràfiques més personals contra-posa la realitat més palesa amb les atmosferes abstractes de la fotografia microscòpica. La mort és la seua idea més recurrent. Els seus treballs han guanyat o han sigut exposats en diferents festivals, com ara en PhotoEspaña, Seminari de Fotografia i Periodisme d’Albarracín o Fotopress de la Caixa. És fotògraf independent, professor de fotografia documental, editor i col·laborador habitual de mitjans de comunicació en què publi-ca els reportatges que realitza.