En els anys seixanta es va escaure el que s’ha conegut com el boom de la literatura llatinoamericana, una època en la qual foren escrits alguns dels llibres en espanyol més importants del segle xx per part d’autors hispanoamericans. N’hi ha que situa el començament del boom en la publicació realitzada a Espanya per l’editorial Seix Barral de la novel·la La ciudad y los perros, de Mario Vargas Llosa, el 1963. També, aquell mateix any es publicava Rayuela, de Julio Cortázar, però en aquest cas per l’Editorial Sudamericana de Buenos Aires. Uns anys abans, Carlos Fuentes havia publicat La región más transparente, en el Fondo de Cultura Económica de Mèxic. L’èxit d’aquests llibres i, no cal dir-ho, el de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez, publicat també per l’Editorial Sudamericana de Buenos Aires, el 1967, i d’altres de posteriors, va fer, a més, mirar cap arrere i rescatar altres autors, com és el cas de Miguel Angel Asturias, Juan Carlos Onetti, que va ser arrossegat pel boom –en paraules pròpies–, o el mateix Borges, els principals llibres del qual havien sigut escrits molt abans, i, tanmateix, no s’havien publicat a Espanya.
A més d’aquests escriptors, la mostra inclou també Alvaro Mutis, José Donoso, Augusto Monterroso, Ernesto Sábato, José Lezama Lima, Augusto Roa Bastos, Manuel Mujica Láinez, Alejo Carpentier, Adolfo Bioy Casares, Manuel Puig, Mario Benedetti, Ernesto Cardenal, entre d’altres.
El fenomen del boom és complex i multicausal, es produeix com a resultat d’una combinació de factors literaris, editorials, econòmics, polítics i socials, i això fa, entre altres coses, que siga molt difícil delimitar-lo i establir amb claredat si un autor en forma part o no, perquè per exemple, hi ha casos d’escriptors que no es pot dir que n’hagen sigut protagonistes, però que, malgrat això, se n’han beneficiat o hi han tingut una presència, encara que siga lateral. Per això incorporem la majoria d’autors hispanoamericans que considerem importants en l’època. Aquesta exposició no pretén definir una llista exhaustiva ni delimitar-la.
L’exhibició, bastida exclusivament a partir de fons del Museu de l’Escriptor, pretén reflectir aquest moment històric, a través de primeres edicions, publicacions en edicions periòdiques de l’època, llibres signats, objectes personals dels autors, enregistraments en discos, correspondència, fotografies originals i altres elements que ens permeten acostar-nos de diferents maneres als autors i a llurs obres.