Una realitat obstinada, obres matèriques i escultures d'acer, la riquesa dels materials, la dignitat que aquests representen... Tot açò m'exigeix convertir-me en un creador responsable, en un creador que done vida a obres rigoroses i exigents. Les peces que componen “Nova Vida” naixen de tots aquells materials que rescate amb cura de derelictes marins: fustes, ferros, entenimentades, arpillera...
Aquest deteriorament tan trencador, fruit de la bravesa de l'onatge del mar, no fa sinó enriquir aquestes matèries que recupere com a germen de les meues obres. Les alteracions per la curació de la fusta d'aquesta forma no generen problemes de pressió per cristal·lització de sals ni es deterioren per l'agressivitat del sulfat o del magnesi, elements que confereixen a aquestes fustes més resistència, com si s'hagueren tractat per a evitar l'aparició de fongs.
També és cert que ja són molts els anys que porte rescatant aquests materials —tan valuosos per a la meua creació— i convertint-los en art. Aprofite els derelictes del mar i contribuïsc així a una necessitat tan fonamental com és la neteja del medi marí, tan vital per a la fauna que l’habita, per a la seua existència en llibertat, així com vital també per a nosaltres mateixos, els éssers humans.
En ocasions, ni jo mateix puc saber fins on em porta la satisfacció i l'alegria per aprofitar aquests materials; és difícil expressar tot aquest conjunt d'emocions que després compartisc amb l'espectador en les exposicions. El més profund de l'art són la puresa i la veritat de l'univers, l'extracció enriquida substancialment perquè l'espectador puga gaudir d'aquest procés que em porta a la satisfacció personal del saber-me creador i part d'una obra de transcendència.
En les meues escultures d'acer roman l'arquitectura, “el sentit del progrés des de la meua obra”, com deia Miguel Delibes Setién. Amb l'obstinació de la imaginació, de la tècnica i la pròpia experiència en el disseny i maneig d'eines i màquines, sóc capaç de convertir-me en el creador d'aquestes obres de ferro, d'acer, de formigó, d'alumini, de plom, de pedra... Aquests són els materials amb els quals em sent més identificat.
El meu llenguatge rupturista i revolucionari no és sinó una poètica de llibertat i grandesa que em permet, amb fonament, realitzar les obres amb la meua personalitat.
Frutos María
