El Museu de la Universitat d’Alacant, fidel al compromís que té per la promoció i difusió de l’art contemporani, va llançar l’any 2015 la convocatòria pública PLUS, un programa de residències artístiques de creació i investigació amb l’objectiu de seleccionar un grup d’artistes per a desenvolupar un projecte artístic dins de les instal·lacions del MUA, de manera que el museu es converteix en un espai referent de creació viu i dinàmic que aposta per les noves manifestacions artístiques.
La mostra, que es pot visitar a la sala Sempere, és el resultat dels projectes fets en la V edició de les Residències del MUA, que van tenir lloc del 15 al 26 de juliol. En aquesta edició s’han seleccionat el col·lectiu DD Marte, format per Helena Aguado i Manu Sanz, Abel Jaramillo, Víctor Llanos, Ana Pastor i Luisa Pastor.
El col·lectiu DD Marte presenta Inter-faz un projecte que parteix de la inquietud davant del desenvolupament exponencial de realitats fictícies en el món virtual i les noves fronteres entre l’àmbit privat i l’àmbit públic. Abel Jaramillo en Todo está pasando tracta les interferències entre text, imatge i cos a partir d’un guió de cine i la seua pel·lícula homònima: Le Camion (1977) de l’escriptora i cineasta francesa Marguerite Duras. El projecte planteja un film expandit que excedeix els seus límits cap al cos i l’objecte. Ana Pastor en Inter-ser treballa amb el microbioma, el conjunt de bacteris del nostre organisme. Un treball on es mostra l’abast dels nostres contactes diaris i com ens «contaminem» els uns dels altres i acabem, més que sent, inter-sent. Luisa Pastor en Todos son trofeos de caza furtiva parla de la petjada que deixa l’animal en el mercat il·legal del nou colonialisme capitalista. Treballa la figura de l’animal com a metàfora amb la finalitat d’analitzar les relacions de poder que motiven l’espoliació, la colonització, la caça furtiva i l’esclavitud com a característiques del món contemporani. Víctor Llanos en El Argonauta tracta el tema dels plàstics que afecten, des de fa molts anys, el sistema endocrí humà i animal, i que també regula l’aparell reproductor. La seua proposta posa de manifest la realitat en la qual seguim amb el plàstic, dins i fora del nostre organisme.
