A simple vista, per l’aparença insignificant i l’escassa grandària que tenen, ningú diria que les espècies han tingut tant de poder a l’hora d’influir en la nostra història. A més d’aportar caràcter i personalitat als nostres plats, han servit com a moneda de canvi, han impulsat la conquesta de territoris, han provocat guerres i han transformat els nostres hàbits socials.
Les espècies ens sedueixen pel poder aromàtic i sàpid d’aquestes capaç de millorar les qualitats organolèptiques de les nostres receptes i transformar la matèria primera més humil perquè incrementen el sabor, el color i l’aroma d’aquesta.
A causa del poder antisèptic que tenen han fet un paper important en el rebost de diverses civilitzacions. Abans que els frigorífics domèstics entraren en la nostra vida (cap als anys 30 del segle XX) solucionaven un gran problema, en prolongar la vida útil dels aliments.
A més de l’ús culinari, les herbes aromàtiques i les espècies tenen un gran valor cosmètic i medicinal. Els seus olis essencials proporcionen diversos efectes: antimicrobià, antiparasitari, cicatritzant, antiinflamatori… de manera que sempre formaren part de la farmacopea tradicional.
No obstant això, la nostra atracció cap a aquestes és deguda a moltes més coses que al seu poder culinari o medicinal. Embolicades en un aire misteriós quan arribaven amb vaixell o des d’Orient en caravana, portaven un carregament invisible, un sac replet de supersticions i mites que els atribuïen poders màgics i miraculosos. Exòtiques, oriündes de terres llunyanes i desconegudes, els mercaders que hi comerciaven contribuïen a augmentar-ne la llegenda amb narracions inventades amb la finalitat de preservar el negoci davant de possibles competidors.