L'obra de Cayetano Ferrández, fonamentalment fotogràfica, s'estén de manera natural cap al vídeo i l'escultura, amb l'èmfasi de qui vol recrear de nou les tres dimensions perdudes en la foto. L'autor ens proposa introduir-nos en el seu petit lloc de treball, fent-nos partícips de les escenografies en l'espai de la sala.
Els ninots que antany van ser figures d'acció, gràcies a la il·luminació i al gris que els cobreix, ara es tornen actors d'aquest teatre de l'absurd, on l'autor emfatitza expressions i diàlegs en un món distòpic, l'única funció del qual és identificar-nos amb ells, empatitzar, per a després qüestionar-nos sobre nosaltres mateixos.
Del treball començat el 2012 sota el títol de L'home gris, se’n presenta ara una selecció entorn de la desestabilització de la ment, que ens introdueix en el concepte que tota idea brillant és fruit del desequilibri i que la bogeria no és sinó una forma creativa de veure la realitat. És en aqueixa falta de linialitat, de discontinuïtat que progressem com a espècie.
L'artista es val de la simbologia dels objectes per a fer-nos entendre els jocs de poder representats en les cadires, les mateixes que queden buides davant els púlpits d'aquests governants passats de rosca o polítics del revés, les crosses que apuntalen la raó o convertides en ales per a vèncer debilitats, les cariàtides que suporten la taula com suportem tot tipus de regles, l'esquadra com a forma de mirada al que és diferent . A través dels retrats, l'autor tracta de fer-nos reflexionar entorn de la condició humana i la seua fragilitat, són espills on és molt difícil no veure's reflectit.
Des d'aquest circ mental on ens trobem, com a éssers inestables, que viuen en aquesta societat caòtica i erràtica, on la maleabilitat de la ment és la nostra única eina, la nostra força davant el discontinu moviment dels esdeveniments.
