Des del 2005, el Museu de la Universitat d'Alacant ha programat exposicions en les quals s'han mostrat obres de la seua col•lecció seguint criteris temàtics, tècnics o pedagògics. Aspectes com la diversitat de l'art contemporani, l'obra sobre paper, la llar, la crítica social, el paisatge, els processos artístics o la creació en sèrie són algunes de les qüestions que s'han tractat fins avui.
En aquest curs 2016/17 hem volgut abordar la temàtica del destí des de les seues diverses accepcions. Destí com a meta, com a punt d'arribada d'un viatge. Però també destí com a trajectòria vital, com a encadenament de successos que determinen la nostra existència. Destí com a ventura, fortuna, estrela o sort que la providència ens té guardada per a cadascun de nosaltres. Destí com a fat, que actua com a força desconeguda i inexorable sobre la humanitat.
Per a aquesta ocasió s'han seleccionat divuit obres entre fotografia, pintura i gravat, que van des de les instantànies de carreteres de Julius Shulman i Carlos Cánovas, les imatges d'aeroports de Josh Müller i Margarita Andreu, la serigrafia sobre l'espai d'Eusebio Sempere, les representacions de camins, metàfores d'itineraris vitals, de Javier Romero, Alicia Lamarca, Javier Lorenzo i Cristina Di Middel, les inquietants visions, com a premonicions de la fatalitat, de Cristina Fontsaré, Paloma Muñoz i Walter Martin, i finalment les històries a les quals ens enfronten Guillermo Llobet, Joan Castejón, Antoni Miró, Ángel G. Catalá, José Manuel Carratalá i Rafa Arjones; cruel, fat que evidencia les desigualtats ferotges del món globalitzat actual.