L’art per a la pintora Natalia Ribes Hankins és una necessitat vital i una recerca contínua del jo més íntim, que es revela a través de les seues obres. El seu procés creatiu és un camí que, quan el recorre, es converteix en una oportunitat de comprensió, de presa de consciència i d’autoconeixement.
Més que establir ponts entre el que es veu i el que no es veu, la paraula i el silenci, l’ací i l’allí, la memòria i el futur, la seua obra és un acte de presència, de descobriment i evidència en què tot està connectat i no hi ha divisió ni dualitat.
Hi ha una renúncia conscient al color, s’elimina l’anècdota, i la figuració només té cabuda com a símbol, com a estendard en l’últim escull, just abans de caure la nit.
En els seus llenços, els blancs hi sorgeixen amb més ímpetu després d’haver travessat, amb por o sense, la foscor.
El gris és una manera d’entendre la llum
Quan despunta l’alba…