Des de 2005, el Museu de la Universitat d’Alacant ha programat exposicions en les quals s’han mostrat obres de la seua col·lecció seguint criteris temàtics, tècnics o pedagògics. Aspectes com la diversitat de l’art contemporani, l’obra sobre paper, la fotografia, la llar, la crítica social, el paisatge, els processos artístics o el petit format són algunes de les qüestions que s’hi han abordat fins avui.
En aquesta ocasió, per al primer semestre de 2016, hem fixat la nostra atenció en la creació en sèrie, entesa com el conjunt d’obres concebudes per un artista que es relacionen entre si per aspectes temàtics, tècnics o estètics.
Els artistes triats han sigut 13, dels quals el nombre de peces exposades arriben a mig centenar. Són artistes de diverses generacions, amb tècniques i llenguatges molt diversos. Però, en fer un repàs pel material seleccionat, ens hem adonat que tenen alguna cosa en comú. Per als artistes, l’obra en sèrie sorgeix de la necessitat d’investigar tant en els aspectes formals com conceptuals de la creació. D’alguna manera, cadascuna d’aquestes obres en sèrie és una finestra a través de les quals podem entreveure el taller de l’artista, una espiera des d’on espiar el seu procés creatiu. Un procés, perllongat en el temps, generador d’un repertori de peces que, encara que poden funcionar de manera individual, adquireixen el seu ple significat en presentar-se com a conjunt.
La mostra s’inicia amb les pintures geomètriques de Julián Casado. Continua amb diferents tècniques de gravat, des de les serigrafies d’Eusebi Sempere, les xilografies d’Agustín Ibarrola i els aiguaforts d’Antoni Miró. Després d’aquests, les fotografies arquitectòniques de Joaquín Cánovas i Aitor Ortiz. A continuació, les creacions digitals de Jérôme Combrier, Eugènia Agustí, Sandra March i María María Acha-Kutscher. Per a acabar, tenim els collages d’Everlyn Nicodemus i Cayetano Navarro.
