La passió per l’art constitueix, sens dubte, el principal motor que impulsa bona part de la trajectòria professional, i per descomptat, la vida personal del col•leccionista, crític, exgalerista i activista cultural Tomás Ruiz, un valencià, si bé establit des de fa molts anys a Xàbia, que ha vingut demostrant una gran afició i un interès continuat tant pels valors consagrats del panorama artístic contemporani espanyol i internacional, com per les joves promeses emergents que s’estan guanyant un lloc just i merescut dins d’una plataforma de creativitat oberta progressivament a llenguatges, suports i mitjans innovadors i cada vegada més sorprenents.
Fruit d’aquesta afició és la seua col•lecció artística, una col•lecció que sobrepassa àmpliament el miler d’obres i permet traçar un discurs que resulta força equilibrat en termes d’estils i que alhora és amè i coherent amb el que ha generant l’art des de mitjan segle passat fins a les primeres dècades de l’actual.
Amb tot, hi ha una particularitat que defineix la Col•lecció Tomás Ruiz i que, lluny d’implicar una limitació, no ho és en absolut, perquè ja va nàixer amb aquesta intenció, i constitueix el seu senyal d’identitat més definitori. I és que, després de més de quaranta anys d’intens exercici col•leccionista i de rastrejar i «ficar-se» literalment en –gairebé tots- els estudis i tallers de bona part dels millors artistes del moment, als quals coneix en la seua -gairebé també- completa totalitat, Tomás Ruiz ha anat acumulant dibuixos, aquarel•les i altres obres que tenen el paper com a suport bàsic, o com a màxim, el cartó o la cartolina.
Des del dibuix d’autor entès com a obra d’art autònoma, fins a l’ànima de l’artista captada al vol en una quartilla o un full de quadern pautat, les obres que componen «Sobre paper» articulen un relat, si no del tot complet sí prou aproximat sobre el panorama traçat per artistes oriünds de la Comunitat Valenciana o que hi treballen i viuen de manera habitual.
Al Museu de la Universitat d’Alacant li correspon ara la satisfacció d’acostar als seus visitants aquestes delicades, originals i fins i tot sorprenents, segons els casos, mostres de talent; un talent que no pel seu caràcter efímer deixa d’apel•lar al somni d’eternitat inherent a tot el que mou i inspira la pulsió creativa.
