Tota guerra, com tot període de pau, produeix les seues arquitectures, ja siguen per a protegir les persones (refugis) o per a defensar les ciutats (fortins). Durant el trienni de la Guerra d’Espanya (1936-1939) va ser executat, al llarg de la costa espanyola mediterrània (des de Cadis fins a Girona) i al costat de les carreteres d’accés a les principals ciutats, un sistema d’arquitectures i artefactes per a la defensa format de bateries de costa –BC–, búnquers –BK– i barracons militars –BM–. Quasi totes aquestes peces van ser construïdes per soldats i operaris del bàndol republicà. El conjunt dispers d’aquestes arquitectures per a defensar al litoral marítim s’anomena Mur Mediterrani (MM) per la semblança amb l’Atlantic Wall construït per l’exèrcit alemany al litoral nord d’Europa a començament de la Segona Guerra Mundial.
Aquesta exposició tracta sobre el fragment d’aquest sistema o mur localitzat davant la costa de la província d’Alacant i testimonia cadascuna de les restes que segueixen en peu d’aquell conjunt d’arquitectures militars que s’oposava als possibles atacs de l’exèrcit enemic per terra, mar o aire. Desconeixem l’eficàcia bèl·lica d’aquests assentaments militars abans i després del conflicte espanyol. La síntesi del treball d’investigació fet (descobriment dels elements que hi va haver i que encara existeixen) i de documentació (alçament gràfic de les ruïnes) pretén testimoniar l’estat actual dels elements que queden del MM i contribuir a posar-los en valor com a conjunt patrimonial arquitectònic en memòria dels desastres de la Humanitat. Una nova sensibilitat postmoderna que, en comptes d’enaltir l’èpica heroica de les grans gestes, perpetua la vergonya dels actes que atempten contra la vida dels éssers humans.