Rafael Llorens Ferri (Alcoi, 02/12/1937) és un mestre d’artistes plàstics i un creador de primera magnitud amb un estil expressionista i una preocupació constant per aprendre i renovar els llenguatges artístics. Domina totes les tècniques i treballa totes les temàtiques. Deforma la realitat per a expressar subjectivament les temàtiques escollides. Dóna més importància a l’expressió dels sentiments que a la descripció objectiva i fotogràfica de la imatge, que solament imita la realitat física. Sempre ha defensat la seua llibertat individual. Entre 1960 i 1965 va cursar la carrera de Belles Arts a València i Barcelona. Després va exercir de professor de pintura i dibuix, la qual cosa li va permetre no plegar-se mai a les directrius comercials dels marxants. Actualment està jubilat com a docent i es dedica per complet a la pintura, perquè sense ella no pot viure.
La part de la seua obra que s’exhibeix en l’exposició “Una mirada irònica”, reunida amb motiu del congrés internacional HISTÒRIA I POÈTIQUES DE LA MEMÒRIA: LA VIOLÈNCIA POLÍTICA EN LA REPRESENTACIÓ DEL FRANQUISME, és aquella centrada en compondre i descompondre la figura humana, que li ha permès reflectir primer, des del 1965, el sentiment de la pobresa, l’abatiment, la soledat i les humiliacions de les dones oprimides; després, des del 1972, la crueltat i inhumanitat del governants opressors i dels inquisidors amb anti-retrats irònics; i, més tard, la visió tràgica de l’ésser humà, amb els rostres inquietants de les quimio-grafies i també dels gravats. Llorens Ferri ha contribuït així, amb el seu expressionisme pictòric i gràfic, a representar l’amargor dels oprimits sotmesos pels opressors i la crueltat dels darrers, entre els quals hi ha el dictador espanyol Franco. L’exposició és una mostra de figures dramàtiques i rostres deformats, a més d’anti-retrats dels opressors. Es tanca amb dos bodegons naturalistes d’homenatge més agradables a la vista: un dedicat al poeta exiliat exterior (1939-1947) i interior (1947-1974) Joan Gil-Albert i l’altre al poeta reprimit laboralment per motius polítics en 1978 Vicent Andrés Estellés, l’autor preferit de Rafael Llorens Ferri, de qui recita de memòria poemes.
