Una tempesta en el mar provoca onades de diferent longitud d'ona que arriben a costes relativament llunyanes; aquestes onades es mantenen encara que no existisca el vent que les va provocar a centenars de milles... és el denominat mar de fons.
De la mateixa manera, des de fa dècades, estem assistint a Europa al fenomen de l'emigració subsahariana en contínues onades. El que passa en un lloc del món, té la seua repercussió en un altre.
Aquesta exposició vol retre un "tribut emocional" a aquelles persones que, abandonant-ho tot, s'embarquen en l'aventura amb un mar de fons.
Javier Pastor
Quan el Mar es converteix en un cementeri humà, quan l'arribada al paradís es converteix en un infern, ens envaeix la ràbia, la indignació, la impotència de no compartir la parcel•lació geogràfica que imposen lleis absurdes. L'exposició de Javier Pastor “Mar de Fons” reflexiona sobre aquest viatge somiat i anhelat; un viatge que en la majoria dels casos porta a enlloc, un viatge compost de dolor, penúries, angoixes… Què hi ha darrere d’Eldorado –situat a Occident- que se'ls ven als qui no tenen res? Què o qui els impulsa a emigrar? Qui són les víctimes, els còmplices?
Vull agrair i valorar la visió de l'artista sobre una quotidianitat massa cruel. L'art es converteix així en una via paral•lela a la notícia, a la denúncia, al crit. Fan falta expressions artístiques que ens conviden a la reflexió, que ens emocionen amb el dolor aliè, que posen de manifest els desafiaments als quals s'enfronta Europa en matèria d'immigració. A voltes la bellesa artística té l’origen en situacions abominables; l'artista “tocat” pel dolor i la injustícia que suposen els centenars de morts i ofegats ens brinda la seua particular visió. Bellesa, compromís, art solidari, sentiments oposats, reflex d'una realitat dual en un context global.
Josefina Bueno Alonso
