Jordi Juan de Santacilia representa un excel·lent exemple d'home de la Il·lustració; a la seua condició de marí s'uneix la faceta de científic en camps tan variats com la cartografia, astronomia, matemàtiques i enginyeria naval. Prova d'açò ha sigut la seua important contribució en les exploracions del Marroc, l'Equador i el Perú; mesurament de l'arc de meridià terrestre i la renovació en la construcció naval espanyola. Per tal motiu, el Vicerectorat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació de la UA, al costat del Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística de la UA, la Facultat de Ciències, el Centre de Recerca Marina de Santa Pola (CIMAR), l'Institut Español d'Oceanografia i l'Autoritat Portuària d'Alacant organitzen l'exposició LA MAR QUE NO VA PODER VEURE JORGE JUAN a la Sala Cool d' El Cub del Museu de la Universitat d'Alacant (MUA), del 23 d'octubre al 20 de desembre, amb motiu del 300 aniversari del seu naixement. L'exposició és una mostra de la recerca espanyola sobre la biodiversitat marina.a l'Antàrtida, juntament amb una mostra de l'evolució de la cartografia marina, des de les cartes del s. XVIII a les actuals en 3D.
Com a acte inaugural, el dimecres 23 d'octubre de 2013 a les 11:30 hores, a la Sala Polivalent del Museu de la Universitat d'Alacant s'impartirà la conferència "Un llarg camí, des de la mesura de l'Arc Meridià a les campanyes polars espanyoles" a càrrec de D. Manuel Català. La conferència versarà sobre un recorregut per la Ciència Marina espanyola, partint de l'època de Jordi Juan (s.XVIII) fins a les campanyes antàrtiques espanyoles. El conferenciant, Manuel Català que uneix la seua faceta de marí amb la de científic, és doctor en Ciéncies Físiques, professor honorífic de la Universitat de Cadis, director de l'Institut i Observatori de l'Armada (1984-1995) que va ser creat per Jordi Juan, comandant de l'Agrupació Antàrtica Espanyola (1987-1990) i director científic de les campanyes antàrtiques per a estudiar el corrent circumpolar (2002 i 2003).
Aquesta exposició recull alguns aspectes de l'ambient marí que en el seu temps no va poder veure Jordi Juan, l'Antàrtida i el relleu submarí. En el s. XVIII, l'Antàrtida era la gran desconeguda i amb prou faenes s'havia començat a cartografiar les profunditats marines.
L'exposició Bentart, sobre la biodiversitat marina de l'Antàrtida, es compon de 32 instantànies de diferents aspectes del treball dut a terme, principalment, relatius a la seua sorprenent fauna marina; al costat d'un vídeo de les activitats realitzades. Des de 1994, un equip multidisciplinari liderat per l'Institut Espanyol d'Oceanografia i format per investigadors espanyols i estrangers, ha realitzat quatre campanyes (1994, 1995, 2003 i 2006) a bord del buc oceanogràfic Hespérides, estudiant les aigües de les Illes Shetland del Sud, Península Antàrtica i el desconegut Mar de Bellinghausen, totes elles situades a l'Antàrtida Occidental.
La Universitat d'Alacant ha col•laborat en totes les expedicions, principalment, el Departament de Ciències del Mar i el Taller d'Imatge. Prova d'açò és aquesta exposició realitzada pel Taller, amb el patrocini d'Ediciones Hércules de la Corunya i l'Institut Español d'Oceanografia.
L'exposició es completa amb unes cartes marines que arrepleguen l'evolució des de principis del s. XIX, quan només s'arreplegava la topografia costanera, fins a les cartes de tres dimensions, on apareix el relleu submarí.