L'Aula de Teatre de la Universitat d'Alacant ja és una realitat amb una història pròpia. La circumstància no sorprendria en altres àmbits, però en el món de la cultura tot sembla condemnat a ser efímer i la continuïtat constitueix una excepció. Només la voluntat d'un grup d'entusiastes, amb Juan Luis Mira al capdavant des del 1987, i renovat cada any, juntament amb el suport dels diversos equips rectorals, ha permès esquivar els obstacles, les mancances i les dificultats. Potser perquè els «teatreros» per amor a l'art no estan disposats a renunciar a la màgia de l'escenari ni la companyonia d'una empresa comuna.
L'Aula ha abordat el teatre clàssic i contemporani al llarg de quaranta espectacles en valencià i en castellà. Les xifres de representacions, tant en la mateixa Universitat com en diferents ciutats, indiquen una presència que es correspon amb la voluntat de la UA de participar en la vida social i cultural. Els muntatges realitzats cada curs demostren la continuïtat que singularitza les empreses amb arrelament. I el nombre d'actors que han intervingut en els espectacles –els repartiments corals han sigut freqüents per a propiciar la participació– indica una mobilització del col·lectiu universitari a favor de la cultura teatral, en què la investigació i la diversió es compatibilitzen per a facilitar la participació de nombrosos universitaris.
Aquesta combinació del coneixement amb les ganes de passar-s’ho bé ha permès posar en escena els clàssics amb aires renovats, i els contemporanis amb voluntat de interrogar-los sobre el present. L'acostament a referències imprescindibles de la tradició teatral (Shakespeare, Ionesco, Jarry…) s'ha fet sovint entre cançons i somriures, d'una manera fresca i participativa, perquè l'esperit de l'Aula ha connectat amb els qui converteixen el teatre en un punt de trobada.
Vint-i-cinc anys en són molts en el món de la cultura, però també constitueixen una experiència que augura continuïtat. Els títols portats a escena se succeiran amb la voluntat de mantenir les línies traçades en les nostres dues llengües oficials, se sumaran nous universitaris atrets per l'escenari en un clima d'amistat i la resta dels companys se sentiran orgullosos dels qui sacrifiquen hores d'oci, aprenen a compartir un objectiu altruista i ens fan partícips de la seua satisfacció en cada nou muntatge. L’afany de molts amics que han passat per l'Aula i la recorden amb afecte mereix una mirada retrospectiva per a recapitular imatges de les representacions, recordar bons moments durant els viatges o els assajos i reprendre forces quan molts pretenen condemnar-nos al desànim. Passeu i vegeu, perquè el nostre teló no s’ha abaixat mai.