Històries de peixos i pescadors és un projecte expositiu que reflexiona sobre les relacions que s’estableixen entre el món marí –animal i vegetal– i l’ésser humà, concretament dins del context de l’illa de Nova Tabarca i la seua reserva marina, paradigma de simbiosi quasi perfecta entre home i naturalesa.
Aquesta exposició pretén visibilitzar les conseqüències positives, tant per a la societat com per al medi natural, que s’han derivat de la creació d’aquesta reserva marina, i advocar per la necessitat de la seua continuïtat i supervivència, i pel respecte cap a tots els éssers que formen part del seu ecosistema.
Paral·lelament hi ha un segon objectiu: establir analogies entre els peixos i els immigrants que es veuen abocats a creuar oceans i mars en pastera. Els primers són capturats per pescadors (legals o no) o per xarxes abandonades (pesca fantasma), i els segons per la guàrdia costanera o xarxes il·legals que trafiquen amb ells, tant al seu país d’origen com en el de destinació. En aquest sentit, s’utilitza la iconografia del peix com a metàfora de l’immigrant il·legal per a proposar una reflexió sobre la seua situació d’indefensió i desprotecció social. Una realitat que requereix amb urgència la creació d’un model «sostenible» de convivència «simbiòtica» –comparable al d’una reserva marina–, que regule la integració de l’immigrant en la societat del país receptor.
