Ningú va a descobrir a hores d’ara que el rock ha sigut una de les manifestacions musicals més rellevants del segle XX. No obstant això, en determinats moments i en determinats llocs ha estat sota sospita. I és així perquè aquest gènere constitueix l’expressió artística d’un estil de vida, una actitud, un ''habitus'' que no sempre ha sigut còmode per als qui posseeixen el poder.
Des del seu naixement als Estats Units durant els anys cinquanta com a resultat de la fusió del hillbilly i el rhythm and blues, el rock s’ha estès de llarg a llarg del món, adaptant-se als llocs, dictant en ocasions les modes, reconfigurant els seus significats, obrint-se a una varietat de subgèneres i influint de forma palesa en altres estils.
És evident que hi ha tota una cultura del rock que acompanya la seua música, ja que en el fons el seu significat depèn no només dels discursos oficials (periodístics, acadèmics, audiovisuals) sinó dels altres menys visibles però més encarnats en la vida quotidiana i que formen l’inventari de la seua parafernàlia i el seu marxandatge: discos, cartells, fotografies, entrades de concerts, guardons, instruments musicals, passes especials, samarretes de grups i festivals, publicacions especialitzades, i fins l’uniforme ''de faena'' d’algun personatge rellevant.
El que presentem en aquesta exposició és una petita mostra de la cultura objectual que orbita entorn del rock i està centrada en una selecció de la col·lecció personal d’un professional de la comunicació i la divulgació del rock (El Pirata) i d’un estel del seu firmament (Ken Hensley). Totes les peces, recollides en els seus llocs originals (concerts, estudis de radi, viatges, etc.), van complir una funció real en el seu moment i la seua vigència es justifica perquè constitueixen les petjades de la identitat i l’evolució d’aquest gènere musical i dels contextos en els quals s’articula.
Però hi ha una altra raó igual de poderosa. Els objectes que s’exhibeixen són fetitxes d’una litúrgia de la qual els seguidors participen amb veneració. El fetitxe és un objecte que posseeix una transcendència màgica, és un signe superpotent. No solament són ancoratges de la memòria sinó substituts d’experiències particulars i forjadors de la identitat dels qui els posseeixen. A aquests es dedica l’exposició. I també als visitants curiosos que estiguen interessats d’una manera o d’una altra per saber una mica més d’un dels corrents culturals més importants que s’ha obert camí també en el segle XXI. Passen i vegen.
Direcció de l’exposició: El Pirata i Kiko Mora