La sèrie 1 conté 17 retrats el llaç d’unió dels quals és la cabina de vidre, metàfora de la soledat, la qual no és ni un sentiment ni una circumstància sinó un estat indefugible de l’ésser humà. Des d’aquest punt de vista la soledat és igual a vida.
La cabina representa la impossibilitat d’escapar a aquesta condició que de vegades ens asfixia, més quan la intentem comprendre interrogant-nos sobre la nostra pròpia existència.
Per això, de vegades i en major o menor mesura l’única eixida, a causa de la dificultat de trobar respostes, és amagar-nos i convertir-nos en estrangers de la nostra pròpia vida, i alienar-nos en sentit etimològic. No obstant això, en el mateix context es retraten sentiments d’afirmació i fins i tot de superació davant d’aquest destí comú.
La sèrie 1 està, sens dubte, tenyida per l’elecció de les persones fotografiades el trets eterns de les quals emfatitzen l’atemporalitat de la cabina.
http://www.guillermollobet.com/