«Ritornelli laborals. Paisatges sonors d'una població activa» és una aproximació als exercicis que l'ésser humà porta a terme de manera infralleu, rescatant d'una banda alguns conceptes i idees que analitzen aquesta classe de procediments en el pla filosòfic i d’una altra banda inserint diverses teories enfocades a la sociologia i la política.
En un sentit general, es denomina ritornello tot conjunt de materials d'expressió que traça un territori i que es desenvolupa en motius territorials, en paisatges territorials (hi ha ritornelli motrius, gestuals, òptics, etc.). En un sentit restringit, es parla de ritornello quan és sonor o està dominat pel so.
El marcat d'un territori és l'acte del ritme esdevingut expressiu, quan l'individu canta en el seu lloc de treball crea un nou territori, que és la suma del territori substancial (el preexistent) i el territori expressiu que crea el treballador a partir dels seus actes.
Els motius territorials formen rostres o personatges rítmics, i la unió d'aquests crea paisatges melòdics.
El paisatge melòdic no és una melodia associada a un paisatge, la mateixa melodia és un paisatge sonor.
Aquest paisatge sonor reflecteix una població activa que s'expressa, algunes vegades tímida, quasi imperceptible d’altres, en veu alta i clara lluint-se amb orgull. Veiem a través dels seus ritornelli part de la seua personalitat que, a pesar de limitar-se a un nombre reduït de personatges i d'un lloc concret, podria ser extensiu a qualsevol treballador d'un altre territori.
