El projecte ASO, que Jérôme Combrier ha fet per al Museu de la Universitat d'Alacant, ens transmet una interessant visió sobre l'ordenació de l'espai habitable. A través de la repetició sistemàtica de mòduls fotogràfics, aquest artista configura nous paisatges irreals però plausibles, ordenats i organitzats fins a l'absurd.
L'acció d'habitar del ser humà es manifesta en la zona urbana, uns espais creats per a viure i que són reproduïts contínuament, destinats a una població massiva i anònima. Aquesta ordenació sistemàtica de l'entorn ens duu a la uniformitat del paisatge, un món monòton, solitari i mancat de personalitat, habitat per personatges anònims i desorientats. L'ésser humà en la seua intenció de modelar l'entorn crea un món artificial faltat d'identitat, on el color es difumina i les línies es desdibuixen a favor d'una estandardització anònima de l'espai.
La fascinació de Jérôme Combrier és ambivalent. Es basa en l'acte de l'organització humana sobre el seu entorn i també en les característiques estètiques que s’hi desprenen. Usa la repetició amb la intenció de crear mons artificials i destaca el caràcter sistemàtic de la creació. D'aquesta manera usa les tecnologies digitals com a eina per a augmentar el que és artificial, «la forma artificial és, per essència, creació humana. Esdevé absurda quan està sistemàticament repetida. La repetisc sistemàticament per irrisió». L'ésser humà necessita crear espais i els espais conquistats es transformen ràpidament en espais artificials.
ASO ens parla sobre l'ordenació de l'espai, el control raciocinat del paisatge, sobre la realitat d'un món repetitiu, anònim i artificial.
