Cristina Fontseré presenta «Visions nocturnes», una exposició que, continuant la trajectòria de l'artista, es basa en la descontextualització i recontextualització d'imatges a les quals, partint d'un significat, dota de nous significants.
Un engronsador, una piscina, unes xiquetes damunt d’uns arbres, una caravana… però hi ha alguna cosa més. El moment, la llum i la càmera transformen aquestes imatges i les tornen misterioses i fantasmagòriques. Llavors deixem de mirar-les per a veure-les.
Les imatges de Cristina es miren, sorprenen i tot seguit es lligen. Inquietants i sinistres juguen amb el clarobscur i amb nosaltres alhora. Imatges aparentment innocents, que a plena llum serien, simplement, el dia a dia de qualsevol zona vacacional en qualsevol lloc i amb qualsevol jove, les dota de nous significats.
Significats plurals i intransferibles estretament lligats a l'horitzó de la tradició personal. Una tradició que fa ficció els diferents aspectes de la realitat i ofereix diverses lectures a les imatges presentades.
La llum i la foscor, el que és evident i el que es troba amagat, jocs productors de subjectivitats que necessiten un marc dialèctic personal que conclou en el moment que el lector aporta els seus sentiments per a transformar i resituar.
Aquest diàleg transforma les imatges en un fet sinistre, en el qual el que és recognoscible se'ns torna enigmàtic, tancat i llunyà. La por, el terror, el desig, l'ansietat psicològica i el que és desconegut hi apareixen terriblement sublimades a través del joc. Veiem, mirem, copsem, percebem i llegim tot allò que la imatge no mostra.
La llum de la llanterna solament va servir de guia, o potser solament va jugar amb nosaltres.
Com Paul Valéry deia: «Els meus versos tenen el sentit que se'ls vulga prestar»