La microscòpia, a través de les seues lents, ha sigut un camí tradicional per a accedir a altres mons. I així, adaptar perspectives originals a la realitat i proposar maneres diferents d'interpretar-la.
L'obra ací presentada consisteix en sèries de fotografies de microscòpia electrònica de transmissió obtingudes durant els últims quatre anys en el trasncurso de la realització d'un projecte d'investigació en síntesi i caracterització de nanopartículas metàl·liques i els seus acoblaments.
Mirant amb detall les imatges es pot experimentar una bellesa insinuant: en l'esquelet del treball resideix el record del món orgànic. I en les seues formes, l'essència del creixement; com la naturalesa construeix i interlocutòria acobla els seus rajoles, les seues unitats (àtoms, molècules i vidres). Fins a obtindre entitats funcionals complexes. Patrons repetits, base de la música i les matemàtiques, i potser també de la consciència. Pensant en com les coses ens fan pensar, i també sentir. Com una exploració abstracta de la relació entre forma i funció. Formes dins de formes. És físic i repetitiu. Contemplatiu. Mantenint els ulls ocupats i alliberant la imaginació.