Les societats econòmicament desenvolupades vehiculen la seua mediació simbòlica a través d'una noció d'espectacle que reixat definitivament la dialèctica entre ètica i estètica. L'espectacle desactiva en els esdeveniments qualsevol possibilitat de significat i situa a l'espectador allí on només pot mirar i emocionar-se, però mai respondre críticament. Aquesta tendència desplaça l'experiència cap a un territori dòcil i lliure de controvèrsia. La fascinació pels vídeo projectors i les pantalles de plasma resideix en la desaparició del tub catòdic i de la molesta evidència que qualsevol imatge és construïda. Ara ja ens podem mirar la pantalla com si fóra una finestra però, i això és el més alleugen-te, des d'aquest mateix moment ens podem mirar la finestra com si fóra una pantalla.
Identificar imatge i realitat de manera tan immediata comporta riscos: podem oblidar que la imatge no és la realitat sinó una de els els seus representacions possibles; que després de cada representació sempre hi ha algú que mitja; que les imatges es poden tocar, retocar, manipular, domesticar… Cosmètica proposa una reflexió sobre la manera com convivim amb les imatges i sobre la seua influència en la nostra comprensió del món.