Introducció
La principal motivació d’aquest taller va ser mostrar als alumnes el que va suposar el moviment dadà (1916-1922) en el context de la I Guerra Mundial, i tractar de fer-los comprendre –a través d’un exercici d’immersió– la mentalitat i la forma de treballar d’un grup d’artistes que va provocar un canvi radical en la concepció de l’art.
L’Àrea Didàctica va dissenyar el taller per tres motius fonamentals: es creava una dinàmica de treball molt enriquidora i divertida, s’acostava la gent jove a una de les principals manifestacions artístiques del segle XX i es potenciava la conscienciació social, no solament respecte de conflictes del passat sinó també sobre problemes d’actualitat.
Metodologia
Per a introduir els alumnes en el moviment dadà, es duia a terme una conferència per part d’un dels membres de l’Àrea Didàctica del museu, convertit en reconegut expert en l’art de les avantguardes històriques del segle XX. El que en principi tenia una aparença totalment seriosa, es convertia en tot un cúmul de contratemps i situacions estranyes que provocaven reaccions que anaven des de la perplexitat a l’atac de riure. Al final de la presentació teòrica s’informava al grup de la farsa a la qual havien assistit. L’última part d’aquesta presentació consistia en l’enumeració, per part del grup, de les coses per les quals avui paga la pena protestar. Entre els temes més habituals estaven el terrorisme, la contaminació, la fam, les drogues, el trànsit excessiu a les ciutats o algunes injustícies de l’entorn més proper (institut, localitat, etc.). Per a finalitzar, i en senyal de protesta, se substituïa el minut de silenci per 5 segons de soroll i rebequeria.
Una vegada coneixien la forma de treballar dels artistes dadà, els alumnes havien de fer les seues creacions pròpies. A cadascun se li lliurava un sobre, on s’indicava el nom d’un artista i la ciutat on va estar treballant. Cada alumne havia de ficar-se en la pell d’un personatge (Marcel Duchamp, Francis Picabia, Kurt Schwitters, Man Ray, etc.), i per a açò tenien una petita biografia i l’activitat que havien de desenvolupar. Uns feien treballs literaris: poesia automàtica, poemes amb llenguatge inventat o textos conjunts de reacció contra alguna situació injusta; d’altres, obres plàstiques: disseny de vestits i objectes dadà, creació de la portada de la revista o del cartell anunciador d’aquesta sessió del Cabaret Voltaire, intervenció sobre obres d’art emblemàtiques, caricatures, peces a partir de l’atzar, de troballes inesperades o associacions absurdes, tot açò depenent de les creacions més característiques del seu personatge.
En el Dadà, les accions que es desenvolupaven (concerts, vetlades literàries, conferències, combats de boxa, etc.) eren més importants que la realització d’objectes artístics. Per aquesta raó, es va pensar concloure el taller amb la presentació dels treballs en un gran espectacle final on els joves demostraren els seus dots com a actors, i explicaren a la resta del grup quin personatge representaven i l’activitat que havien desenvolupat. Declamacions, riures, crits i aplaudiments es convertien en el magnífic colofó de cadascuna de les sessions.
El taller va tenir una participació de 545 d’alumnes d’Educació Secundària i Batxillerat de tota la província d’Alacant.
